Aquest projecte consisteix en el disseny d'una estació terrena de seguiment de satèl·lits de radioafeccionats, però més concretament en el Sallesat-I. Consta de dues parts diferenciades però al mateix temps complementaries.
La primera consisteix en un estudi exhaustiu de totes les parts de les que consta una estació de seguiment des de l'antena, el pre-amplificador, els cables, l'alimentació, els motors de l'antena, els tipus de receptors, i els softwares (implicats per fer les prediccions de les òrbites que passaran els satèl·lits que ens interessi), de tot això també caldrà mirar quina hauria de ser la unitat mínima per que pogués funcionar fins a un equip d'altes prestacions.
La segona part del treball consisteix en fer un anàlisis de l'enllaç entre el satèl·lit i l'estació terrena. Caldrà per tant fer un estudi de tots els factors que intervenen des de els físics com pot ser el guany de l'antena o les pèrdues dels cables, fins els atmosfèrics com son la polarització, les pèrdues per espai lliure, les pèrdues per la pluja, el soroll, l'efecte dopler...
Això cal fer-ho per tal de poder fer una estimació de la potència amb la qual s'ha de transmetre, per tal que el satèl·lit pugui rebre les senyals, sense que aquestes interfereixin sobre d'altres, i a l'invers, per saber amb quina potencia es rebrà la informació del satèl·lit donat que té una potencia limitada.
Donat que el sallesat-I encara està en fase de construcció, les característiques de l'enllaç es portaran a la pràctica gràcies als satèl·lits que ja estan en òrbita. Per pogué rebre alguna senyal d'altres satèl·lits, caldrà fer un petit estudi de les característiques d'aquells en el quals volen connectar, com és la polaritzat, si estan o no en funcionament i quan passaran per sobre de la estació. Per tal de poder aconseguir-ho, d'entre altres coses s'ha de mirar els elements keplers donats per diverses associacions con es la Nasa o Amsat, desprès es posaran en algun programa de seguiment, i es pot arribar a rebre el senyal, per tant aquest treball també té una part practica, que és aquesta, el fet de rebre informació d'altres satèl·lits ja siguin de radioafeccionats o els meteorològics.
El treball va començar amb la recopilació d'informació de les dues parts principals del projecte, tant de com fer el radioenllaç com de les parts físiques de les que consta l'estació.
De l'estació ja s'ha estudiat cadascuna de les parts, però la que més dedicació ha tingut i també una de les més importants ha sigut l'antena que caldria posar en la estació per poder rebre un bon guany de la senyal del satèl·lit. De totes les antenes que s'ha estudiat la que millors prestacions pot donar es la yagui creuada de doble polarització perquè aquesta antena permet rebre senyals ja siguin de polarització a dretes o a esquerres, això implica el poder rebre senyals que provinguin d'altres satèl·lits que no tinguin la mateixa configuració que el Sallesat-I, el mateix passa en que sigui creuada. Però si es vol posar una antena més simple sense tan guany es podria posar un monopol, que permetria rebre senyal encara que més feble.
El pre-amplificador es una part opcional de l'antena però que per defecte sempre es posa per poder amplificar el senyal abans que aquest passi pel cable, per que sinó el soroll també s'amplificaria a de la mateixa manera i l'amplificació deixaria de tenir sentit. Referen als programes de seguiment s'ha estat practicant amb el programa Nova for Windows i Salletracker.
De la segona part del treball, la que fa referència a l'enllaç pròpiament dit s'ha fet l'estudi de baixada i s'ha determinat que la potencia hauria de ser entre 1 i 4 watts per una antena ¼ l'ona. Pel que fa a l'enllaç de pujada encara s'està estudiant.
Satèl·lit: 
