El propòsit del sistema de gestió d’energia i control de bateries és generar, emmagatzemar i distribuir l’energia a tots el subsistemes durant totes les fases de la missió. Un dels punts més crítics és l’emmagatzematge de l’energia. Per això utilitzarem bateries.
Per començar, el primer pas és comprendre el funcionament d’una bateria, els tipus de bateries disponibles en el mercat, i en aquest cas, que siguin compatibles amb un medi tan auster com és l’espai. Per comprendre els possibles problemes que es trobarà el nostre sistema a l’espai estudiarem altres microsatèlits que ja han estat llençats amb èxit.
Abans de res cal tenir molt clar quines seran les característiques del nostre satèlit. En aquest cas un microsatèlit. Per tant les limitacions i requeriments que tindran les bateries que incorpori:
· Al ser molt petit és important que les bateries produeixin el mínim calor possible, ja que estant a l’espai la possibilitat de refrigerar queda limitada a dissipadors que no poden ser molt grans.
· Una gran eficiència energètica és necessària per a reduir la grandària dels panells solars.
· Gran densitat d’energia, per tal de disminuir el volum i el pes tant de la bateria com del satèlit.
D’altra banda l’òrbita a la que estarà el nostre satèlit determinarà de forma important l’elecció de la bateria.
Òrbita LEO (Low Earth Orbit)
· Duració de l’òrbita: Aproximadament 100 minuts.
· Eclipse: de 30 a 40 minuts per òrbita.
· Número d’òrbites: de 12 a 16 per dia, aproximadament 5000 òrbites per any.
Com es lògic, les bateries son necessàries només per els 30-40 min que el satèlit no rebrà energia del sol. Al haver-hi de 12 a 16 òrbites al dia això vol dir que tindrem de 12 a 16 cicles de càrrega i descàrrega de les bateries. En total, en un any, les bateries hauran de passar per 5000 cicles. Per tant, necessitem una vida útil llarga, que permeti el major nombre possible de cicles de càrrega/descàrrega.
Satèl·lit: 
